MICROPLÀSTICS A LA CADENA ALIMENTÀRIA I RISCOS PER A LA SALUT

MICROPLÀSTICS A LA CADENA ALIMENTÀRIA I RISCOS PER A LA SALUT HIGIENE ALIMENTÀRIA
 
L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) ha publicat un informe sobre els coneixements actuals respecte a la presència de microplàstics i nanoplàstics en la cadena alimentària i els seus possibles efectes sobre la salut humana. En aquest document es contemplen els perills associats, les vies d'exposició dins de la cadena alimentària i les incerteses actuals en l'avaluació del risc.
 
La presència de formes microscòpiques dels productes plàstics en el medi ambient i la seva possible incorporació a la cadena tròfica genera incògnites de seguretat alimentària, per les quals encara no existeixen respostes clares.
La toxicitat associada al consum de microplàstics depèn probablement de la grandària de les partícules, la seva forma, composició i dosi. No obstant això, el nostre coneixement actual sobre la presència, exposició i toxicocinética dels microplàstics és molt limitat, amb múltiples incerteses i pocs estudis completament fiables, que utilitzen mètodes i eines diferents per mostrejar i analitzar partícules de microplàstics. En el cas dels nanoplàstics, aquestes incerteses encara són majors, i falten dades per poder realitzar una avaluació de riscos.
El Comitè Científic Assessor de Seguretat Alimentària (CCASA) de la Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), ha aprovat un informe en el qual es revisen els coneixements actuals respecte a aquest tema.


 
Incerteses
Són moltes les incerteses que envolten l'impacte de nano i microplàstics en la seguretat alimentària. Existeixen pocs mètodes i són poc eficients per identificar i quantificar les micropartículas de plàstic en mostres biològiques, i no es disposa de mètodes per determinar nanoplàstics en els aliments.

També existeixen llacunes de coneixement sobri fins a quin punt aquestes partícules poden ser absorbides i acumulades en l'organisme. Segons l'EFSA, mancada informació sobre la destinació de microplàstics i nanoplàstics en el tub intestinal, i es desconeix si els nanoplàstics es poden formar a partir de la degradació de microplàstics en les condicions ambientals del tub intestinal humà. Es desconeixen també les vies de metabolisme i excreció d'aquests contaminants en el cos humà, així com la seva capacitat de translocar l'epiteli intestinal i arribar a altres òrgans.

En definitiva, vista l'escassetat de dades, és difícil realitzar actualment una avaluació fiable de l'exposició alimentària a microplàstics i nanoplàstics. L'informe de l'ACSA detalla les moltes incerteses que envolten a aquest risc potencial de seguretat alimentària.

Font: ACSA
Microplàstics i nanoplàstics en laca dena alimentària. Situació actual

Estalvia: substitueix equips de calefacció obsolets per estufes noves de biomassa Estalvia: substitueix equips de calefacció obsolets per estufes noves de biomassa
​​El veritable desafiament del sector no radica només a substituir les contaminants calderes de gasoil o gas, sinó també instal·lacions de biomassa antigues i ineficients amb instal·lacions modernes. Les estufes i calderes de biomassa ja no estan associades amb aparells arcaics per obten...

Llegir +

Copyright 2020 by KMK